Lozano sap que ho farà, que és un home amb iniciativa i una agenda ordenada. És representant de joieria. Sap tractar els clients i organitzar-se el temps. És un home energètic, vital, que encapçalava les manifestacions per la filla, sempre al davant, enlairant la pancarta, incansable.
Diu que ja passarà a veure'l personalment
La Nuria, es tomba cap al policia i l'abraça. El Lozano no sap com reaccionar i es queda amb els braços encarcarats. De seguida, però, es deixa endur per l'emoció i l'embolcalla amb la seva humanitat càlida. És fràgil,com una nina. Una nina trencada. S'hi estan una estona, així drets, units en un comiat esteril. Gracies murmura la Nuria Solis. I se separa d'ell
Ha entès l'esforç que ha hagut de fer per anar fins a casa seva per dir-los adeu. Sap que ell també es resisteix a abandonar a la Bàrbera, a passar-la a altres mans que grapejaran el seu record amb entusiasme, però sense cap bri de delicades. I, aleshores, amb la porta entreoberta ell li somriu entre les llàgrimes i ell pot intuir que el seu somriure, abans, era radiant i fresc com el de la fotografia de la Bàrbara que s'ha mirat i remirat tants cops.