Zeus! Zeus, si us plau, ajuda’m! La meva senyora, Àrtemis, ho sap tot! I m’ha ditque ho explicarà...
Et convertiré en ossa.
Cal·listo se’n va anar de seguida a buscar ajuda. Tal com havia corregut Acteó, la nimfa va córrer per riberes i boscos, i va pujar a una muntanya molt alta perquè la sentissin els déus.
No la salvaràs pas!
Àrtemis! Oh, Àrtemis, estimada! Que no ho veus? Hi ha una ossa perillosa voltant per les terres on tu caces!
Zeus va sentir la crida de Cal·listo, però també la va sentir Hera.
Hera, que et penses que ets més poderosa que jo, el rei delsdéus?
Però Zeus va ser ràpid com un llamp i va transformar Cal·listo en una ossa immensa que duia un cadell a la panxa i passejava tranquil·lament.
Aleshores Hera es va enfurismar i ho va explicar a la seva amiga.
Llavors, Zeus va utilitzar els seu poder i va fer que Cal·listo pugés d’un salt cap al cel: l’óssa es va esvair en la foscor i es va convertir en un grup d’estrelles que dibuixaven la seva silueta.
Així es va formar la constel·lació de l’Ossa Major. Poc després, al cel de la nit va aparèixer un grup més petit d’estels: era el fill de Cal·listo, l'Ossa menor.