Peret va intentar agafar novament el son, però apoximadament a la una o una i mitja de la nit, va sentir el soroll d'arrossegar cadenes: Rrrr! Rrrr!, que venia del llarg corredor que, per cert, estava tot ple de fantasmes. Peret va encendre el cresol i, dirigint-se cap al corredor, va dir:
Què fa, que no he de poder tancar l'ull en tota la nit?
Va agafar la corretja novament i va començar vinga la corretjada amb els fantasmes: pim, pam, pim, pam!, fins que van arrancar tots a córrer i es van perdre de vista:
الانزلاق: 2
Mira, en aquest arcó més gran hi ha doblers d'or. El del mig és de pessetes i l'altre de monedes de cinc i deo cèntims. Com has demostrat ser tant valent i no tindre gens de por, el dels doblers és per a tu: el de les pessetes, serà per a les misses dels morts, i l'altre, el dels cèntims, per a quan vinga un pobret poder donar-li alguna almoina.
Això què són?
Xe, això està bé!- va dir Peret, més content que un gos amb un os.
Van baixar cap avall, cap avall, i quan van arribar baix del tot es van trobar amd tres arcons. Peret, que no sabia què hi havia dins, va dir:
الانزلاق: 3
A tot això, era quasi hora de tornar son pare, que estava al camp treballant. Quan hi va arribar, Peret va buidar el sac i va traure tota la fardada que hi portava. En veure tot allò, li va dir son pare:
De la casa que vosté ja sap. Allí hi ha de tot i no s'acaba mai!- va contestar Peret. Vosté, pare, ja no ha d'anar a treballar a cap lloc més que a l'hort de la casa d'on vinc
Açò d'on ho has tret?
تم إنشاء أكثر من 40 مليون لوحة قصصية
لا توجد تنزيلات ولا بطاقة ائتمان ولا حاجة إلى تسجيل الدخول للمحاولة!