Aixó era no era una familila molt, molt pobra. el seu pare era bracer I ia mare eixia avant com podia per donar el menjar a tots. Tenien dos fills i una filia. El major, que li deien Peret, tenia 8 anys, a continuació anava la xiqueta malment, el més menut que a penes alçava un pam de terra. Un dia Peret va dir a sa mare.
الانزلاق: 2
Val et donaré la claus.
Si, ma mare m'ha deixat.
L'alcalde es va deixar convencer i va acabat donan- le clau a Peret, el qual se'n va anar de cop a la misteriosa casa.
الانزلاق: 3
Quan es va fer l-hora de sopar, va encendre un bon foc. Es va preparar un parell de llonganisses, une botifarra i un bon teil de pe. Quan estava atlant el foc, jo s'havia fet de sit, perquè era quasi hivem i el die acurtava. Es va posar a sopar, quan ja tenia la panks ben plena que quasi ja no Il cable res més, va sentir. Un rastre de dimonis van aparèixer per la xemeneia. Mira, jo que cela que estaria sol va dir Peret un poc sorpres. Vinga, prengueu une cadira i en soparem tots Junts. Com que els dimonis no delen ni pruna, Peret els va preguntar Que fa, no em contesteu Va, animeu-vos ad i sopeu. Els dimonis continuaven sense obrir la boca i Peret anava perdent la paciéncia:
الانزلاق: 0
Queda't a sopar.
تم إنشاء أكثر من 40 مليون لوحة قصصية
لا توجد تنزيلات ولا بطاقة ائتمان ولا حاجة إلى تسجيل الدخول للمحاولة!