dsdafefewew

שקופית: 1
Això era i no era una família molt, molt pobra. El pare era bracer i la mare eixia avant com podia per donar el menjar a tots. Tenien dos fills i una filla. El major, que li deien Peret, tenia 8 anys, a continuació anava la xiqueta i, finalment, el més menut, que a penes alçava un pam de terra.
mare què és la por?
שקופית: 2
frito, i de les altres penjaven rastres de botifarres i llonganisses, cuixots...-Mare de Déu, botifarres -va dir ell tot emocionat.Cada volta que Peret agafava un rastre de botifarres, es restituïen soles, com per art de màgia. Si el que feia era, per exemple, agafar un pa, una poma o una pera de les que hi havia en gerres, passava exactament el mateix, es tornaven a omplir les gerres elles soles.Quan Peret va veure tot açò, es va dir:-Ací em passe jo la vida!
mare de déu, botifarres
שקופית: 3
-Mira, un altre, el qui faltava! -va dir Peret. Vols caure?Cau, home, cau, no t'ho penses!En això, van començar a caure un parell de cames. Eren del tio dels ossos, d'una calavera.-Caic o no caic? -va seguir dient la veu.-Una altra volta que si caic o no caic? -va dir Peret.Part del cos de la calavera va continuar calent, alhora que es va tornar a sentir la mateixa cançó:-Caic o no caic?
caic o no caic?
vinga anem on en

מעל 40 מיליון לוחות סטוריבורד נוצרו

אין הורדות, אין כרטיס אשראי ואין צורך בכניסה כדי לנסות!