Van passar els anys i la dona es va fer molt vella i se li va apareixer la mort per a portarsela , però la Tía Misèria no volia morir ja aleshores li va dir que li recogira unes figues i ja despress podia portarsela .
Hola Misèria , soc la mort ! I vinc a per tu .
La mort ? Però tan prompte?
Ho sent no he escoltat res , m´en vaig .
La mort va putjar a la figuera pero cuan va voler baixar no va poder . Desesperadament li va dir a Misèria que li deixara baixar , però La tia Misèria no le va fer ni cas i s´en va anar . Com la mort no podia baixar la gent no es moria i al principi era algo bo , però al final es van donar compte de que no era tna bo com pensaben , perque la gent sufria malaties molt males i no moria . Un dia el metge del poble va anar a la figuera i va veure a la mort i va intentar ajudar-la , però es va quedar tambè al dalt de la figuera .
Volem baixar d´açí dalt ja !
La família el metge va anar a buscarlo i es va encontrar atrapat a la figuera . El metge les va dir que anaran a buscar a la Tía Misèria per a que les ajudara a baixar de la figuera . La familia li va ccontar tot el percal i la Tía Misèria les va dir que no , perque si no la mort se l´en portarà, però la mort va dir que les baixara , que la mort mai se l´emportaria . Aleshores la tia Misèria va acceir i van baixar el dos . i finalment la mort no s´en la va portr mai i per aixó diu la gent qeu la misèria al món no s´acaba mai .