i quisalets tambe
Storyboard Text
- Slide: 1
- No aneu de nit a llavar a la font
- Cal dir-vos de bestreta que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades,ombrienques i enciglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins ifrondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. Iel llavador, on fan les dones la bugada. Encara que ara són poc els pobles que conserven aquesta tradició(però els hi ha que segueixen), fer la bugada era una tasca domèstica que consistia en llavar la roba i altrespeses a una font enorme pública per a tot el poble. Les dones es reunien i aprofitaven per fer el barret. I uspreguntareu, què diu esta de barret? També teixien gorros? Doncs no, fer el barret és parar-se a xarrar amitan carrer. Poden durar hores i hores. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però a les nits... d’ençàque ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms de la baixada.
- Slide: 2
- És molt important que una vegada situats al poble on passa la història, visualitzeu als vostres cabets laimatge del llavador, un element imprescindible. Penseu passejar per allí de nit, tot sols, escoltant el vent inotant com els calfreds s’apoderen de tots els vostres ossos... Açò mai ho va pensar la protagonista de larondalla.Aquesta s’anomena Toneta la de les Alcoianes. Com tots sabeu, als pobles més menuts des de sempres’ha posat un malnom a la família i aquest perdura a través de les generacions. Com hem dit, el poble estàprop d’Alcoi, i possiblement alguns familiars de la nostra xiqueta serien de la ciutat. D’ahí el nom.
- Ella, que no tenia altre moment al dia (ironitzar-ho), allà que va marxar. Li va dir a sa mare que voliadormir a ca la Raquel de Perones, la seua millor amiga. Sempre estaven juntes, així que de segur qued’aquesta manera no alçaria sospites!
- Slide: 3
- A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que entremig de la fressa que feia el vent de les branquesdespullades, sentia gemegar un infant.
- NYAAAA, NYAAAA
- Això és un xiquet que plora per ací!- Va dir-se tota estranyada. Ella era ben valenta, i allà que va anar.No hi havia misteri en el poble que se li pogués resistir.
- Com s’havia imaginat, sí que plorava un criançó. I ben prop.
- A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera (Antigament les conegudes faroles o focusd’avui en dia no existien, aleshores en recipients transparents on es posava oli i una metxa normalment decotó i així s’il·luminava els racons foscos del poble o també a les cases) va entreveure, a la soca d’un delsoms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat.
- Nyaaaaaa, nyaaaaaaa
Over 30 Million Storyboards Created
No Downloads, No Credit Card, and No Login Needed to Try!
