Untitled Storyboard
Storyboard Text
- Slide: 1
- Ohhh, si ja té dentetes!!!- exclamà admirada la fadrina. Estava estranyada, ja que era molt menut comper a que li haveren eixit ja les dents.
- Aiii, quina alegria, un germanet en qui jugar. Aiii que bé, podré vestir-lo en els meus bolquerets de quanera menuda. Aiiiiii, així segur que mai m’avorrisc, i el trauré a passejar, i li donaré sopetes
- La xiqueta no podia creure el que estava veient, no li passava pel cap que algú pugués abandonar unacoseta tan petita i més amb el fred que feia. Es compadia de tot cor de l’infant.Ella, que vivia al seu món, ja estava imaginant d’emportar-se’l a casa.
- No podia estar més emocionada. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en un braç i amb labugada en l’altre, va arribar davall del fanal d’oli penjat a mitjan costera. El petit tenia uns plors que s’hoestroçava. I va ser ahí, al obrir la boca, quan va veure blanquejar alguna cosa dintre
- Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò... si açò encara no deu tindre unany. I tot solet damunt la neu!! Ai mare meua, pobret, pobret
- Slide: 2
- Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics, plensd’impudícia i de maldat.
- La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixa a caure en terra. Es sentí una grantamborinada. (SILENCI) El xiquet havia desaparegut, i en l’aire quedà una forta sentor de socarrim. Res,això és el que hi havia ara al sòl. Com si d’art de màgia es tractara, bé, en aquest cas, art de bruixeria, Tonetatornava a estar sola al camí.
- I queixalets també!!!- Retrucà el xiquet, amb una veuarra d’home granat, ronca i formidable. Va obriruna gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs, grandots, mig corcats, corbats... Sabeu què és un porcsenglar? Doncs, paregut, o inclús pitjor
- Però com ja hem dit abans, ella era ben coratjosa- i desobedient també!!-. Resonaven encara en les seuesorelles com qui diu les paraules de sa mare: “No vages de nit a la font!” Però ca!... Allà anava a quedar-seella, per favor... Eixe no era el seu estil.
- AIIIIIIIIII!!
- I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat alguna cosa. Podeu imaginar-se quèera...? Una dona alta, moooolt alta. Flaca, moooolt flaca. Anava endolada. Antigament, encara que en algunspobles continua mantenint-se, quan faltava algun familiar, normalment el marit, les dones canviaven tot elseu vestuari. Fora tot allò que tinga color, tot de negre. Així es volia o es vol simbolitzar pena, com que hi hamancança d’alguna cosa, en aquest cas, d’un ésser volgut. Concretament, per a que us feu una idea, duia alcap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats, i negres, molt negres.
- Slide: 3
- Escolte, bona dona- digué Toneta sense poder estar-se’n. Aquella no es callava ni encara que la mataren,més curiosa
- Toneta tremolava cada volta més; els peus, damunt la neu, se li gelave, i alhora sentia una estranya suor queli corria per tot el cos.-Escolte, escolte!- cridava ja aguniosa-. He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any iparlava.. i m’ha mostrat uns queixalots!...La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara tota d’ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com abrases. Aleshores, li parlà l’endolada amb una veu que gelava la sang:-Són com aquestos?- preguntà.I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els delxiquet! Recordeu, com els jabalins!!Així com si tota la neu de la serra se li n’entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que lacorglaçava; el vell fanal comença a enfosquir-se, i una negra tela li ho va tapar tot...Quan retornà en sí, era a casa seua, gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre.Tremolava, suava, estava roja...horrible.
Over 30 Million Storyboards Created
No Downloads, No Credit Card, and No Login Needed to Try!
