- A bon sant t´ encomanes! si jo sóc tan pobra o més que tu! Però no et preocupes, passa, que jo estava amanint-me el sopar,i el que tinc ens ho repartirementre els dos.
-I ara, què faràs? On aniràs?-La veritat és que no sé ni on he d´anar, ni què he de fer.-Pareixes molt cansat, que véns de molt lluny?-Ai. si jo et contara.-Mira, ja ho he decidit, et quedaràs ací en la meua casa. Ja veus que és xicoteta, i que no tinc més que un Ilit. Tu et gitaràs en ell, hi descansaràs molt millor, i jo passaré la nit ací, a la cuina, asseguda en una cadira
-Demana tot el que vulgues, que el Nostre Senyor t'ho concedirà.Ja sé què he de demanar: tot aquell que puge a la figuera, que no puga baixar fins que jo no li ho diga.
jo no sóc un pobre, sóc un sant. Sóc sant Patrici, i m'ha enviat el Nostre Senyor perquè veja com van les persones de caritat ací en el món.
Si és així, baixeu-hi i pegueu a fugir ràpidament, abans que canvie de pensament
De manera que éreu vosaltres qui em furtàveu les figues! Ara sí que esteu ben apanyats! -
-Tia Misèria, ja no ho farem més! Si els nostres pares se n'assabenten...! Deixe'ns baixar, que açò ja no passarà mai més!