I QUAIXALETS TAMBÉ
Storyboard Text
- Slide: 1
- -Aiii, quina alegria, un germanet en qui jugar. Aiii que bé, podré vestir-lo en els meus bolquerets de quan era menuda. Aiiiiii, així segur que mai m’avorrisc, i el trauré a passejar, i li donaré sopetes....
- -Ohhh, si ja té dentetes!!!
- I queixalets també!!!
- AIIIIIIIIII!!
- A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera (Antigament les conegudes faroles o focus d’avui en dia no existien, aleshores en recipients transparents on es posava oli i una metxa normalment de cotó i així s’il·luminava els racons foscos del poble o també a les cases) va entreveure, a la soca d’un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat. -Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò... si açò encara no deu tindre un any. I tot solet damunt la neu!! Ai mare meua, pobret, pobret... La xiqueta no podia creure el que estava veient, no li passava pel cap que algú pugués abandonar una coseta tan petita i més amb el fred que feia. Es compadia de tot cor de l’infant. Ella, que vivia al seu món, ja estava imaginant d’emportar-se’l a casa.No podia estar més emocionada. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en un braç i amb la bugada en l’altre, va arribar davall del fanal d’oli penjat a mitjan costera. El petit tenia uns plors que s’ho estroçava. I va ser ahí, al obrir la boca, quan va veure blanquejar alguna cosa dintre.
- Slide: 2
- Podeu imaginar-se què era...? Una dona alta, moooolt alta. Flaca, moooolt flaca. Anava endolada.
- Qui era aquella dona?
- -AIIIIIIIIII!! (Cridar) La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixa a caure en terra. Es sentí una gran tamborinada. (SILENCI) El xiquet havia desaparegut, i en l’aire quedà una forta sentor de socarrim. Res, això és el que hi havia ara al sòl. Com si d’art de màgia es tractara, bé, en aquest cas, art de bruixeria, Toneta tornava a estar sola al camí. Però com ja hem dit abans, ella era ben coratjosa- i desobedient també!!-. Resonaven encara en les seues orelles com qui diu les paraules de sa mare: “No vages de nit a la font!” Però ca!... Allà anava a quedar-se ella, per favor... Eixe no era el seu estil. Així que, malgrat l’encontre amb el diabòlic criançó, va seguir costereta avall i arribà a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d’oli enllumenava el safareig. Safareig és una altra manera d’anomenar el llavador, per si algú desconeixia aquesta paraula. Ella s’hi va posar a llavar de pressa de pressa (Fer com si estàs llavant alguna cosa). No anem a mentir, estava tota temorosa, però si alguna cosa se li donava bé a banda d’escapar-se de casa, era dominar-se la por. I allà que estava ella, frega que et frega, intentant no pensar en el que havia passat però sense deixar d’estar alerta. I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat alguna cosa.
- Slide: 3
- -Escolte, escolte!- cridava ja aguniosa-. He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i parlava.. i m’ha mostrat uns queixalots
- No la coneixia per la figura; semblava forastera. Com sabeu, als pobles tothom es coneix, i diuen, que sols amb el caminar, des de lluny, ja pots saber si és Pepet o Tonet. És més, es saps la vida de cadascun dels teus veïns, la de la seua família, quantes fanecaes de bancals té i si té ganao de porcs. Per això, li va xocar moltíssim no reconeixer-la, i sobretot, no esperava que cap persona bé del cap estigués a eixes hores a eixe lloc (Ella era l’excepció, clar: ironitzar-ho)La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els peus, damunt la neu, se li gelave, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos. -Escolte, escolte!- cridava ja aguniosa-. He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i parlava.. i m’ha mostrat uns queixalots!... La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara tota d’ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l’endolada amb una veu que gelava la sang: -Són com aquestos?- preguntà. I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet! Recordeu, com els jabalins!! Així com si tota la neu de la serra se li n’entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que la corglaçava; el vell fanal comença a enfosquir-se, i una negra tela li ho va tapar tot... Quan retornà en sí, era a casa seua, gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Tremolava, suava, estava roja...horrible.
- -Són com aquestos?
- La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els peus, damunt la neu, se li gelave, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos.
Over 30 Million Storyboards Created