Untitled Storyboard
Storyboard Text
- Slide: 1
- M'anomene Toneta la de les Alcoianes. Com tots sabeu, als pobles més menuts des de sempre s’ha posat un malnom a la família i aquest perdura a través de les generacions. Com hem dit, el poble està prop d’Alcoi, i possiblement alguns familiars serien de la ciutat.
- Doncs bé, una volta, quan Toneta era joveneta, una nit de desembre li va canviar la vida... Feia fred, molt de fred. Hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa. Sabeu altre tret de Toneta? Era molt mal creguda!! Moltes vegades feia bones trastades, i eixa nit no anava a ser una excepció. Ella ben cabuda, ben cabuda, va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol. Sabeu què és la flassada? Una peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s'usa com a abrigall en el llit. Per l’època de l’any en que es trobava, la gastava a muntó, i era hora de pegar-li una passadeta d’aigua i sabó.
- Slide: 2
- Ella, que no tenia altre moment al dia (ironitzar-ho), allà que va marxar. Li va dir a sa mare que volia dormir a ca la Raquel de Perones, la seua millor amiga. Sempre estaven juntes, així que de segur que d’aquesta manera no alçaria sospites!
- Eren les deu de la nit; tot era fosc com una gola de llop,i quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. No obstant, ni la gelada més freda de qualsevol dels hiverns anava a fer canviar d’opinió a la Toneta la de les Alcoianes. Voleu saber què va passar després? Doncs obriu ben bé les orelles, que allà va! A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que entremig de la fressa que feia el vent de les branques despullades, sentia gemegar un infant. (NYAAAA, NYAAAA : Imitar plor d’un xiquet) -Això és un xiquet que plora per ací!- Va dir-se tota estranyada. Ella era ben valenta, i allà que va anar. No hi havia misteri en el poble que se li pogués resistir.
- NYAAAA, NYAAAA
- Slide: 3
- -Aiii, quina alegria, un germanet en qui jugar. Aiii que bé, podré vestir-lo en els meus bolquerets de quan era menuda. Aiiiiii, així segur que mai m’avorrisc, i el trauré a passejar, i li donaré sopetes....
- A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera (Antigament les conegudes faroles o focus d’avui en dia no existien, aleshores en recipients transparents on es posava oli i una metxa normalment de cotó i així s’il·luminava els racons foscos del poble o també a les cases) va entreveure, a la soca d’un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat. -Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò... si açò encara no deu tindre un any. I tot solet damunt la neu!! Ai mare meua, pobret, pobret... La xiqueta no podia creure el que estava veient, no li passava pel cap que algú pugués abandonar una coseta tan petita i més amb el fred que feia. Es compadia de tot cor de l’infant. Ella, que vivia al seu món, ja estava imaginant d’emportar-se’l a casa.
Over 30 Million Storyboards Created