Fa moltíssims anys, vivia en un poble, una dona tan pobreta que la coneixien com la tia Misèria. Acudia al poble per demanar almoina. Tenia una casa xicoteta i una figuera.Quan els xicons la veien, deien:
Anem ara que està per ací, anem a frutar-li les figues a la tia Misèria!
Un dia a boqueta nit, quan ella estava prepatant-se el sopar, va sentir tocar a la porta va obrir i es va trobar amb un pobre que demanava almoina.Ella riu mentre li diu que ella és més pobre que el, però que no passava res que podia entrar i repartir-se el sopar que tenia. Com era de nit i el pobre home no tenia on anar, la tia Misèria li diu que es quede fins demà. Quan es fa de dia la tia Misèria no té *nana que donar-li a l'home per a menjar, així que decideix anar al poble a donar un volta per a veure si li dona alguna cosa el poble i just quan s'anava es troba a l'despert.
Ja sé què demanar: Tot aquell que puge a la figuera, que no puga baixar fins que jo no li ho diga.
No vull que vages a cap part, jo no soc pobra, soc sant patrici i m'han enviat a veure com eren les persones i la teua has sigut l'única que m'ha donat tot el que necessitava, així que et concedisc que demanes el que vulgues
Ja el tens concedit!
Al cap d'un temps, pel mes de setembre, quan les figues tornaven a estar bones, els xiquets del poble van decidir tornar a anar a furtar-li-les, a la tia Misèria. Quan van acabar de menjar-se les figues madures que hi havia aquell dia, s'adonaren que no podien baixar de la figuera. Tots els xicons es van posar a plorar, preocupats pel que els passaria quan els hi Trobaren. En això, la tia Misèria, que tornava de camí cap a casa, en sentir els plors s'ho va imaginar tot.
De manera que éreu vosaltres qui em furtàveu les figues!
Tia Misèria, ja no ho farem més! Si els nostres pares se n'assabenten...! Deixe'ns baixar, que açò ja no passarà mai més!
Over 30 Million Storyboards Created
No Downloads, No Credit Card, and No Login Needed to Try!