La Tia Misèria 2
Storyboard Text
- Van passar els anys, i la dona anava fent-se gran, estava ja mig cegueta i sorda. Un dia que estava pre- nent el sol a la porta de sa casa, va veure que pel camí s'acostava algú, però era incapaç de distingir si era home o dona, major o jove. Però quan es va fixar en la dalla que duia a la mà...
- Bé, si és així, i no tinc cap altra alternativa... Però, per què no puges a la figuera i em culls tres figues que queden, i així, mentrestant jo m'arregle, tu les agafes i jo me les menge pel camí?
- Jo encara no tinc ganes de morir-me!
- I la Mort, tota confiada, va pujar a la figuera i allí es va quedar sense poder baixar-se'n i cridant desesperadament...
- Misèria! Misèria! Que vinc a per tu!
- La tia Misèria no li va fer ni cas i se'n va anar sense acostar-se per la figuera.
- Vinga, no sigues així, deixa'm baixar, que tinc pressa i estan esperant-me!
- Misèria! Misèria!Que no puc baixar!
- Ah, això ja ho sabia jo, ho he fet a posta
- A partir d'aquell moment, la gent s'adonava que no hi havia defuncions. Tot el món es preguntava què passava i per què. Al principi tots estaven contentissims de veure que ningú no es moria, per molt malalt que estiguera o per molt vell que fóra.
- Però a mesura que anaven passant els anys i la gent anava fentse vella, s'adonaven que no era tan bo el fet de no morir-se, ja que la gent patia molt i veia que si no es moria no podia descansar.
- La Mort va continuar la seua feina, la d'emportar- se cap amunt els més necessitats. Prompte va netejar el tall, i va anar solucionant-se el problema.Conforme li va prometre a la tia Misèria, la Mort no va passar mai per sa casa, i per això diuen que la misèria en el món no s'acabarà mai.
- Al final, la gent del poble va cridar a la tia Misèria per a baixar a la mort i a un metge que es va quedar allí també per voler ajudar-lo
Over 30 Million Storyboards Created